Regalar una rosa a la persona estimada és metafòric: el vermell simbolitza la passió, i l'espiga de blat la fecunditat.
Els antecedents d’aquesta tradició són molt antics: a les darreries d’abril els nostres avantpassats llunyans celebraven unes festes en honor a Flora, la deessa de les flors, dels prats, dels boscos i dels jardins, i els seus amors amb el déu Zèfir, vent suau de ponent que influeix en l’agricultura i impulsa el creixement de les plantes i els vegetals.
Allí on es celebraven s’erigien estàtues a la deessa i eren coronades amb roses i flors, igual que les donzelles que hi assistien. A la nit, a la llum de les torxes,es cantaven himnes i es premiaven les millors composicions poètiques sobre el triomf de la primavera i de l’Amor, guardons que eren lliurats per les donzelles més belles. Aquests actes s’anomenaven Jocs Florals, en homenatge a la deessa.
Al segle III a.C. aquestes festes havien incorporat caceres de llebres, cabirols i d’altres animals, i es feien grans àpats que podien esdevenir bacanals. Per això, temps després, el cristianisme intentà abolir-les, malgrat no aconseguí fer-les oblidar del tot. Així, la rosa, màxima distinció als Jocs Florals, es convertí en ofrena mística a la Santa Creu, donant-li un caire religiós.
No està gaire clar com s’hi arribà, però sabem que ja al s.XV es repartien roses a totes les senyoretes que assistien a la missa que se celebrava a la capella que el sant té al Palau de la Generalitat. I, també, que existia una Fira dels Enamorats que se celebrava a Barcelona. Aquests dies les floristes baixaven amb cistells de roses, perquè els galans les oferissin a les donzelles.
La festa s’ha mantingut fins a dia d’avui i ha adquirit un to també reivindicatiu. Per això un dels ritus més arrelats d'aquesta jornada és l'exhibició pública de la senyera.